Pocs mesos abans de la celebració a Barcelona del Parlament de les Religions, a la primavera de 2004, alguns membres de les religions més representatives a Catalunya prengueren consciència que la responsabilitat principal de les relacions interreligioses la tenien les mateixes religions.
Van creure que calia respectar i apreciar tot el que es feia a altres nivells, però que ningú podia suplir el que poguessin fer les religions. No es tractava de formar un grup interreligiós més, format per persones de diverses religions a títol personal, sinó la de crear un nou paradigma de relació en el diàleg interreligiós .
Especificitat
La particularitat del GTER és l’estar format per representants oficials nomenats per les mateixes religions. Les religions que en formen part són les mateixes que el govern espanyol ha considerat de “notable arrelament” i a més tenen signats Acords amb l’Estat espanyol. Es tracta de jueus, protestants, musulmans, catòlics i ortodoxos.
|
El GTER no és un lloc de diàleg doctrinal o de debat teològic. És un grup de col·laboració pràctica, en el que es posa l’accent en la pedagogia de l’acció, perquè creuen que a través d’una acció concertada s’arriba a un intercanvi molt profund, a un diàleg intens i penetrant. De fet, la seva acció configura la seva vida. És la que manifesta la seva forma d’estar. Parteixen d’aquesta manera d’estar, realitzada en fets concrets, a fi de reflexionar sobre la vida, per aprofundir en ella, en les seves causes i conseqüències, a fi d’anar veient en ella les petjades de Déu; així com per a escoltar en mig d’aquesta mateixa realitat la crida que Déu ens fa a l’alliberament personal i comunitari.
Des d’aquesta crida el GTER concreta la seva acció futura, que els torna a situar, convertits, en la mateixa realitat de la que havien partit. Aposten per aquesta clau metodològica perquè és l’acció, en la manera de viure, d’actuar, on es manifesta la seva autèntica religiositat i espiritualitat, la seva forma esperançada de viure avui la vida. Aquesta clau pedagògica és fruit de la convicció de què en l’actuar diari es manifesta la seva autèntica identitat, i perquè a través o per mitjà de l’acció es va modelant aquesta identitat. Es tracta d’allunyar-se tant d’un pur debat o estudi entre religions sense cap incidència en la realitat, com d’un activisme irreflexiu.
El GTER és una xarxa de confessions religioses, que promou la pau i l’harmonia entre les religions; un punt de referència del diàleg pràctic i de treball conjunt entre les religions. Pretén exercir una tasca de pedagogia per a l’eliminació de prejudicis i estereotips, treballant en l’eradicació de la discriminació i de la ignorància. Es proposa també treballar conjuntament a fi que les religions visquin i s’integrin en la societat de manera natural.
El GTER procura, per tant, evitar o curar els problemes que puguin sorgir de la realitat religiosa en la societat, així com també promoure la integració i la cohesió social i cultural de les religions.
El nom de Grup de Treball Estable de Religions respon a:
Grup- totes les religions formen part del GTER com a iguals i les propostes sempre s’aproven per consens. És un espai de trobada, de relació, de cooperació i de coneixement de l’altre amb l’objectiu d’establir lligams d’amistat més enllà de les limitacions teològiques que els diferencia.
Treball- espai de trobada entre la gent de diferents tradicions religioses. Treballar pel bé comú i desinteressat de l’altre. Per aquest motiu el GTER segueix un model de relació basat en la pedagogia de l’acció. Amb el temps, aquest diàleg interreligiós basat en la pedagogia de l’acció s’ha convertit en una proposta pionera del treball interreligiós.
Estable- com que els objectius del GTER és recollir i treballar per les necessitats de les seves comunitats i de la societat catalana en general, es reuneixen d’una forma periòdica, regular, d’un cop mínim al mes.
Religions- El Grup de Treball Estable de Religions (GTER) és un grup d’institucions de confessions religioses. Els representants no formen part del GTER a títol individual, sinó que participen amb el recolzament i implicació de les seves confessions religioses.
2005 GTER en motiu del traspàs de Joan Pau II
Objectius
En concret els seus objectius són:
- Potenciar la sensibilització, mitjançant cicles, jornades, intercanvis i debats, per conèixer les diferents expressions religioses presents a casa nostra.
- Treballar amb els diferents col·lectius religiosos i també laics, tot fomentant l’acostament.
- Atendre i coordinar les demandes que provenen de les diverses comunitats religioses.
- Preocupar-se per la ciutat, i molt especialment pel dolor a la ciutat, a fi de crear una ciutadania amb valors, amb un nivell humà digne.
- Vetllar per la prevenció i contribuir a la resolució de conflictes interreligiosos.
- Convertir-se en un punt d’informació i de referència del diàleg pràctic entre les religions.
- Estar atents a l’establiment de noves comunitats religioses a Catalunya i ajudar-les a formar part de la societat catalana.
- Aconsellar i assessorar a les administracions públiques sobre temes intereligiosos.
Totes les decisions del GTER es prenen per consens, per unanimitat.
El Grup de Treball Estable de Religions està format per els responsables de les religions històricament rellevant a casa nostra que s’anuncien a continuació:
Comunitat Israelita de Barcelona, representant la comunitat Jueva
Consell Evangèlic de Catalunya, representant la comunitat Protestant
Consell Islàmic Cultural de Catalunya, representant la comunitat Islàmica
Església Catòlica de Barcelona, representant la comunitat Catòlica
Arxiprestat del Patriarcat de Sèrbia, representant l’Església Ortodoxa