FÒBIES ANTIRELIGIOSES. DRETS I LÍMITS DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Manifest

FÒBIES ANTIRELIGIOSES. DRETS I LÍMITS DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Manifest del Consell Interreligiós de Catalunya – Grup de Treball Estable de Religions (GTER)

Barcelona, maig del 2021

         Constatem que la societat catalana i espanyola és cada vegada més plural pel que fa a la diversitat de religions. Hem passat d’una pràctica d’identificació entre religió i catolicisme a una diversitat que es fa visible arreu. Al mateix temps, aquesta visibilitat fa que es parli més sobre les diverses religions, i no sempre positivament. La llibertat d’expressió permet opinions, judicis de valor i, òbviament, comentaris també sobre el fet religiós. Però en els darrers temps bastants fets i comentaris han suscitat conflictes i polèmiques sobre la llibertat d’expressió i certs dits i fets que considerem foment de l’antisemitisme, la islamofòbia, la cristianofòbia o d’altres fòbies religioses.

         Com a representants de les principals religions presents al nostre país volem aclarir alguns d’aquests temes.

Afirmem:

– que la llibertat d’expressió és un bé preuat que ha costat segles i la lluita de milions de persones per instaurar-la en les nostres societats democràtiques i no té res d’estrany que la defensem com un bé comú.  

– que, malgrat tot, la llibertat d’expressió no és l’únic dret de què gaudim els humans. Existeix també la llibertat religiosa, que inclou sigui la llibertat de creure, expressar … (és la dimensió activa), sigui la llibertat de no ser perseguit, insultat, vexat en les creences religioses (és la dimensió passiva, sobre la qual parlem aquí). 

– que el sentiment religiós, les creences religioses, són un dels aspectes o dimensions fonamentals de les persones, que vertebren, donen sentit, creen maneres de ser, toquen allò més profund de l’ésser humà, i cal cuidar aquest bé en benefici, també, de tota la societat.

Per tant, com a GTER, entenem que:

 Es tracta de conjuminar dos drets, les dues llibertats. És evident que hi ha moments que xoquen, que s’encavalquen, que cal dilucidar on es posa la frontera o els límits. Es pot dir de tot contra les religions? Per la seva banda, les religions ho han d’aguantar tot? Des d’un punt de vista ètic la resposta és negativa: no tot si val. En primer lloc, per raons de convivència i de respecte mutus. Els éssers humans no som només un “jo” isolat i independent, sinó que som també la nostra “circumstància”, s’han de tenir en compte els altres, el proïsme. No es poden crear tensions inútils, gratuïtes, i per tant inadmissibles. No és aquest el camí per curar ferides, sinó que les aprofundeix. Sovint tenim una doble vara de mesurar. D’una banda es criminalitza el racisme, l’homofòbia, el negacionisme; no ens permetem riure de la fam, la pobresa, les violències de gènere, els malalts.  Hi ha temes intocables. Però, d’altra banda, excusem tota mena d’injúries a la religió: tot es considera permès. La transgressió és pròpia de l’art, de l’humor i en general de la cultura actual.

Per això, en la relació a la llibertat d’expressió i a la pràctica religiosa trobem que:

  • En l’Article 20 de la Constitució Espanyola vigent diu que “se reconocen y protegen los derechos a expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.” I matisa o limita aquest dret dient: “Estas libertades tiene su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.”
  • L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa “condemna públicament l’ús de la incitació a la violència, així com totes les formes de discriminació i d’intolerància en temes religiosos” (29 de gener de 2015).
  • El Consell de l’Audiovisual de Catalunya decidí “rebutjar que, en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre que pugui produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat de les persones que les representen.”
  • El Tribunal Europeu de Drets Humans creu que les religions no poden esperar quedar lliures de crítica, però posa límits en la difamació, l’incitament a l’odi i a la violència i a la discriminació.

No hi ha dubte, doncs, que des del punt de vista dels principis raonables d’una ètica individual i social, tothom reconeix que la llibertat d’expressió té uns límits.

En canvi, des del punt de vista legal o penal, les lleis dels països democràtics, tot i que afirmen que hi ha límits a la llibertat d’expressió pel que fa al tema religiós (la vexació, la injúria o el discurs de l’odi), molt difícilment els tribunals emeten sentències condemnatòries per aquestes causes, perquè es busquen atenuants i eximents.

         I com a conclusió, el GTER, conscient del què hem exposat aquí, fa temps que està dedicant esforços a denunciar i mirar de trobar remei a les fòbies cap a les religions i es compromet a prioritzar encara més a partir d’ara els seus esforços, fins i tot s’hi calgués per via judicial, per treballar en la defensar d’aquest aspecte fonamental de la dignitat humana. Com a representants de les religions a Catalunya hi tenim tot el dret i, no cal dir-ho, el deure, pel bé de la nostra societat plural i que volem convivent i en pau.

I per això signa el manifest:

Els membres del GTER (l’Església Catòlica, l’Església Evangèlica, l’Església Ortodoxa, la Comunitat Jueva i la Comunitat Musulmana) i d’altres religions del Consell Interreligiós com la comunitat Hindú, la Fe Bahá’í, la comunitat Sikh i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers dies.

Notes de premsa en relació a la presentació del manifest:

https://pregaria.cat/preguem-la-realitat/sobre-fobies-antireligioses-manifest

https://www.actualidadevangelica.es/index.php?option=com_content&view=article&id=13361:2021-05-20-15-50-43&catid=46:actualidad

https://www.lavanguardia.com/vida/20210520/7468735/representants-religiosos-denuncien-increment-l-antisemitisme-islamofobia-i-cristianofobia-catalunya.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20210520/7468926/religiosos-censuran-criticas-rufian-cristianos-vox-musulmanes.html

https://www.europapress.es/catalunya/noticia-grup-treball-estable-religions-alerta-fobias-religiosas-manifiesto-20210520140928.html

http://www.gentedigital.es/catalunya/noticia/3139633/el-grup-de-treball-estable-de-religions-alerta-de-fobias-religiosas-en-un-manifiesto/

https://www.catalunyareligio.cat/ca/es-pot-dir-tot-contra-religions

Punt d’Avui 12 de juny de 2021

Manifest sobre Cultura Climàtica

La Guia interreligiosa de bones practiques en cultura climàtica va ser presentada el passat 25 de febrer, a les 18h, en un acte virtual que va organitzar la UIC de Barcelona i la Direcció General d’Afers Religiosos, on també va participar el GTER. En aquesta jornada es va presentar el manifest sobre cultura climàtica signat pels membres del Consell Interreligiós-GTER.

En la jornada varen intervenir els ponents següents:

– Obertura a càrrec del Sr. Xavier Bernadí, Direcció General d’Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya.

– Intervenció de la Dra. Sílvia Albareda. Investigadora Principal del projecte (RELIG 2018): Participen les comunitats religioses presents a Catalunya en la cultura climàtica? Presentació dels resultats de la recerca i de la guia interreligiosa de bones practiques en cultura climàtica.

– Participació del Dr. Antoni Matabosch. President del Grup de Treball Estable de Religions de Catalunya (GTER), presentació i lectura del Manifest interreligiós de cultura climàtica.

– Intervenció del Sr. Salvador Samitier. Cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Generalitat de Catalunya.

– Participació de Dr. Joan Hernàndez. Investigador del projecte RELIG 2018 i Director del GTER. 

– Cloenda a càrrec de la Rosa Maria López Ros. Responsable de Formació, Recerca i Avaluació de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Manifest cultura climàtica del Consell Interreligiós-GTER

El Grup de Treball Estable de Religions (GTER), reunit el 3 de febrer de 2021, manifesta la seva preocupació per l’increment de residus que perjudiquen seriosament el medi ambient.

Les notícies alerten que una altra conseqüència desastrosa de la Covid, i segurament no tan visible,és l’increment de residus amb l’afectació del medi ambient. Els residus per part d’hospitals, llars, empreses i altres s’han multiplicat exponencialment. Les plantes de reciclatge estan col·lapsades. Ara més que mai és imprescindible una coresponsabilitat en el consum, en la producció de residus i en una consciència de una cultura climàtica global. 

Per això demanem que, com a comunitats religioses, 

  • Siguem sensibles a la situació que estem vivint en mig de la pandèmia i potenciem l’ús de mascaretes reciclables, així com un ús adequat i controlats de productes contaminats.
  • Siguem conscients que la natura també està malalta i demana de la nostra atenció i protecció.
  • Siguem portadors de la veu de la natura ja que la seva salut és la nostra i el seu futur és el nostre.
  • Siguem gent curosa amb el medi ambient i responsables amb el nostre consum ja que és qüestió d’actitud i de consciència de cultura climàtica global compartida.

I perquè consti, signem aquest manifest reunits a Barcelona, el 3 de febrer del 2021, el Consell Interreligiós de Catalunya-GTER

Altres informacions relacionades

Pressió de Líders Religiosos de diverses confessions per protegir el planeta. Vanguardia 11.03.2021

Guia interreligiosa de bones pràctiques en cultura climàtica

Subvencions en matèria d’afers religiosos (actuacions a 2020)

Atenció! El GTER us recorda que el proper dimarts 9 de març del 2021 finalitza el termini per sol·licitar la subvenció DGAR 2021 (d’activitats dutes a terme per les comunitats i federacions religiones corresponent a l’any 2020). Els tràmits s’han de realitzar online.

  • Qui es pot presentar? Les diferents entitats religioses i interreligioses
  • Qui convoca? El Departament de Justícia – Direcció General d’Afers Religiosos.
  • Quan finalitza el termini? El 9/3/2021

Subvencions a actuacions fetes durant el 2020 en matèria d’afers religiosos, d’acord amb les línies següents:

  • Línia 1: Programes de coordinació, assessorament i suport a entitats religioses (per exemple, les federacions d’entitat religioses) 
  • Línia 2: Actuacions de promoció de la llibertat religiosa i el diàleg interreligiós (les entitats o associacions)
  • Línia 3: Difusió sobre la pluralitat religiosa a Catalunya (publicacions) 

Trobareu tota la informació a l’adreça de la DGAR: http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/afers-religiosos/subvencions/activitats/

Bases reguladores:

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8320/1831565.pdf

MANIFEST CONJUNT DE TOTES LES RELIGIONS DAVANT EL COVID-2019

Barcelona, 21 d’abril 2020

El GTER/Consell Interreligiós de Catalunya format per les següents organitzacions, federacions i institucions religioses:

Església Catòlica, Conferència Episcopal Tarraconense; Església Evangèlica, Consell Evangèlic de Catalunya; Comunitat Musulmana, Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i Federació Consell Islàmic de Catalunya; Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Sèrbia; Comunitat Jueva, Comunitat Israelita de Barcelona; Comunitat Budista, Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes; Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies; Comunitat Bahá’í; Comunitat Taoista dirigida pel mestre Yuan Limin ; Comunitat hindú, temple hindú IKSON Barcelona; i Comunitat Sikh; 

I com a membre del Religions per la Pau Europa (RfP), s’adscriu promocionant el següent manifest i donant-li suport:

Ara més que mai, estem junts

Declaració del Consell Europeu de Líders Religiosos sobre la Pandèmia Coronavirus

Europa i el món s’enfronten actualment a una de les majors crisis de la història moderna. El COVID-19 és una malaltia que ha atacat el teixit físic, mental i social de les nostres vides. Desenes de milers de persones estan morint; els sistemes de salut estan sobresaturats; i el mitjà de vida de milers de milions de persones està en perill. És un moment inquietant i espantós per a tothom. Com a persones de fe ens basem en els ensenyaments i la saviesa de les nostres diverses tradicions religioses com a font de refugi i confort i, alhora, celebrem la diversitat religiosa i que, en moments de crisis profundes, la nostra creença comuna en la benevolència i la solidaritat marquin diferència.

El sosteniment espiritual i psicològic és un àmbit en què la religió té una llarga història i molts recursos. Les nostres pràctiques, fes i creences ajuden a sostenir les persones que viuen aquests moments aterridors; i en resposta al distanciament social de les comunitats religioses s’està trobant noves i innovadores formes de fer culte i de celebració conjunta. Com a líders i representants de les comunitats religioses europees nosaltres animem fermament tothom a seguir consells i polítiques governamentals que els ajudin a reduir la transmissió del virus i salvar vides.

Estem plens d’admiració i agraïment envers els metges/metgesses, personal d’infermeria i infinitat d’ajudants que treballen incansablement per assistir els altres, independentment del seu benestar. Preguem per la seva seguretat i la seva força mentre continuen els seus esforços extraordinaris. Les organitzacions i comunitats religioses de tot Europa també donen resposta a les necessitats oferint suport als nostres propis serveis de salut i jugar un paper vital en el suport als membres més vulnerables de les nostres societats. El Consell Europeu de Dirigents Religiosos – RfP (ECRL) és interpel·lat per la resposta d’aquestes persones, que des de la seva fe estan ajudant els altres en aquest moment de més necessitat.

La creença tant en la religió com en la ciència no és antitètica; i agraïm sincerament la comunitat de científics que es troba al capdavant de la lluita mundial contra el virus. Com a comunitat de líders religiosos rebutgem i condemnem fermament les afirmacions que la crisi actual és una forma divina de càstig o de retribució. Aquest pensament equivocat contradiu tot el que creiem i el nostre servei com a tradicions religioses.

L’ECRL actua com a “amic crític” dels governs i de les institucions multinacionals. Estem agraïts als polítics que han respost amb la calma i decisió en el requeriment d’aquesta situació dràstica.

Moltes persones, famílies, mitjans de vida i empreses han tingut vivències extremadament difícils essent afectats negativament. Reconeixem que aquestes mesures són necessàries per protegir els malalts més vulnerables i encoratgem als governs a fer tot el possible per donar suport a tots els afectats per aquestes mesures extremes.

En els últims dies, els líders mundials han advertit dels perills de l’augment de tendències amb alguna evident retòrica política basada en la divisió i la culpa. Les nostres diferents tradicions deixen clar que som tant responsables com dependents els uns dels altres. Com a model, en les nostres accions i unitat fem un rebuig contundent a les ideologies basades en la por i la divisió. Com a líders implicats en les relacions o el diàleg interreligiós i les accions multireligioses, sabem per experiència que som més forts quan estem junts. Creiem fermament que la cooperació entre les fronteres nacionals i entre els països europeus és fonamental per abordar i recuperar-se d’aquesta crisi.

El secretari general de les Nacions Unides, António Gutérres, també ha expressat amb raó les preocupacions significatives sobre aquest tema i l’impacte devastador que el virus podria tenir als països en desenvolupament, on els sistemes de salut són febles i viuen moltes de les persones més vulnerables del món.

També s’ha demanat un cessament mundial dels conflictes armats. Si bé reconeixem que la primera responsabilitat d’un govern és la protecció dels seus propis ciutadans, nosaltres també demanem als dirigents que s’assegurin que aquest problema global rep una resposta realment global; i que no s’oblidin dels països en desenvolupament i de les persones més vulnerables de la nostra comunitat global. L’atenció sanitària, les disposicions i els recursos han de ser repartits uniformement per tot el món, allà on siguin necessaris i hem d’assegurar-nos que ningú no es quedi enrere.

Com a part de la família de Religions per a la Pau, reafirmem l’esperit d’una seguretat humana compartida, que es va subratllar en termes de benestar en la recent Assemblea Mundial de Lindau, i es va donar suport al cessament mundial de tot tipus de violència. També donem suport a la crida de Religions per la Pau Internacional a relacionar-nos amb la “Fe pels drets” en el marc de la resposta al COVID-19.

El terme grec metanoia significa un canvi en els pensaments i accions d’un mateix com a resultat d’una profunda reflexió personal i espiritual. Aquesta crisi ofereix una oportunitat important per reforçar els ponts entre comunitats, governs i societat civil basades en la fe. Com a malaltia,  el COVID-19 no diferencia religió, ètnia o nacionalitat i tampoc no haurien d’haver distincions en l’amor, la compassió, l’equitat i la responsabilitat. Esperem que aquests temps de proves ens serveixi per acostar-nos en comprensió, amor i en solidaritat global.

Rev. Dr. Thomas Wipf – ECRL- RfP President Chief Rabbi Dr. Izhak Dayan – Vice President ECRL- RfP Mufti Prof. Nedzad Grabus – Vice President ECRL- RfP Bishop William Kenney C.P. – Vice President ECRL- RfP H.E. Metropolitan Emmanuel – Vice President ECRL- RfP Mr Jamie Cresswell – Vice President ECRL- RfP Maria Cristina Kaveri Cantoni – President European Women of Faith Network- RfP Emina Frljak – World Interfaith Youth Network- RfP Natia Tsintsadze – European RfP Youth Prof. em. Dr. h.c. Wolfgang Schürer – Honorary President – Religions for Peace Stina Tysk – World Interfaith Youth Network- RfP Dr. Mark Owen – ECRL- RfP Secretary General.

També donen suport a aquest manifest les següents entitats i persones:

  1. Secretariat diocesà de relacions interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona;
  2. Delegació episcopal d’ecumenisme i relacions interreligioses de Terrassa;
  3. Consell Interreligiós de Terrassa;
  4. Punt d’Intercanvi;
  5. La Llum del Nord ACCP;
  6. Comunitat Espai per la Unitat;
  7. Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB);
  8. Asociación Arco Forum;
  9. Asociación Hispano Turca (Casa Turca);
  10. Andreu Estany Ricart, practicant budista;
  11. Brahma Kumaris;
  12. Grup del Carmel Ecumènic i Interreligiós;
  13. Comunitat Carmelites OCD de Badalona;
  14. Jesús Sans i Compte, OCD;
  15. Grup del Carmel Ecumènic i Interreligiós de Badalona;
  16. Fòrum l’Hospitalet – Espai interreligiós;
  17. Grup de Religions i Pau de Cristianisme i Justícia;
  18. Grup de diàleg interreligiós de Lleida;
  19. Unió de Religiosos de Catalunya (URC);
  20. Taula Interreligiosa d’Olot;
  21. Església Cristiana Evangèlica Beraca-Bones Noticies d’Olot;
  22. Associació de Diàleg Interreligiós de Sabadell;
  23. Església Evangèlica Metodista Unida (IEMU)
  24. Grup de Sant Jordi;
  25. Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat;
  26. Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona (TDIB);
  27. Fundació Joan Maragall;

(Les adhesions a aquest manifest romanen obertes a grupdereligions@gmail.com i es van actualitzant en la pàgina web del GTER)

Amb la col·laboració de:

Manifest en català GTER_Covid19 Declaració conjunta

Manifest en castellà ManifestoGTERCOVID_CAST

Celebrem la Setmana Mundial per l’Harmonia Interconfessional

De l’1 al 7 de febrer, se celebra la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, instituïda per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 65/5 de l’any 2010. Aquesta resolució afirma que el diàleg Interreligiós i l’entesa mútua entre les religions constitueixen dimensiones fonamentals per a la cultura de pau i, per tant, encoratja als estats del món a donar-hi suport.

Animem a totes les religions i grups de diàleg interreligiós a celebrar aquesta setmana.

Foto d’arxiu cedida pel Parlament de Catalunya

DECLARACIÓ GTER

MANIFEST:

Davant d’una setmana marcada per la sentència del Suprem i les reaccions socials viscudes a Catalunya, el Grup de Treball Estable de Religions (GTER), on hi ha les diferents religions presents a Catalunya declarem:

• Que entenem la llibertat d’expressió i de pensament de tota persona i comunitat com a dret fonamental i que sempre ha de ser pacífica.

• Que rebutgem la violència, vingui d’on vingui, i fem una crida a la calma i a la convivència. La violència s’ha d’aturar immediatament.

• La solució al conflicte català passa per la necessitat de transformar la paraula diàleg en accions de diàleg.

• Que advoquem per la democràtica discrepància sense que en surtin perjudicades terceres persones.

• Que totes les persones creients són i han de ser promotores i actives a favor de la Pau, l’entesa i el diàleg.

El GTER està treballant des de fa quinze anys a favor l’entesa, de la convivència i del treball conjunt i consensuat entre les religions.

Comunicat. El GTER manifesta la seva conmoció pels atemptats a Sri Lanka

El GRUP DE TREBALL ESTABLE DE RELIGIONS (GTER), on hi ha les diferents religions presents a Catalunya, volem manifestar unànimement la nostra consternació  i enèrgic rebuig pels atemptats perpetrats a SriLanka, en un dia tan especial per la majoria dels cristians d’arreu del món com és el Diumenge de Pasqua.
Com a GTER, entenem que res pot justificar l’assassinat de persones innocents i condemnem qualsevol atac terrorista vingui d’on vingui. Les religions viscudes autènticament són mostra d’amor, de bé i d’humanitat.
Per això, volen fer arribar la nostra pregària i tota la nostra estima i condol a les nacions involucrades, especialment als afectats i a les persones properes.
El GTER, que estem treballant des de fa més de deu anys a favor de la pau i de la convivència i en contra de qualsevol tipus de discriminació, intolerància i xenofòbia, està format per l’Església Catòlica, la Comunitat Evangèlica, l’Església Ortodoxa, la Comunitat Musulmana, la Comunitat Jueva i, a través del Consell Interreligiós, s’integren les altres religions presents a casa nostra.
Barcelona, 21 d’abril 2019